logobarcelonatsunamis
barcelonatsunamis

Entrevista a Jordi Ruiz
DIRECTOR ESPORTIU I ENTRENADOR DE L'EQUIP JUVENIL

El Jordi va arribar al nostre club fa dos anys. L'hoquei línea el va descobrir per un amic que n'hi va parlar en una época en què a tot l'estat només una trentena de persones el practicaven. Es va engrescar en una aventura que dura fins avui. Abans havia sigut jugador d'hoquei patins dels cinc fins als divuit anys, però una lesió muscular que arrossegava des dels tretze el va obligar a retirar-se. Té una extensa trajectòria per clubs com el Sant Just, el Castellbisbal, el Premià, ha disputats 2 mundials amb la Selecció Espanyola i una Canadà Cup amb la Catalana. El 2004 es retira de la competició i un any després fitxa pel Barça de gel, on hi està tres temporades. Ara ha tornat a la competició: juga amb l'equip sénior de Castellbisbal d'hoquei línea i continua amb els veterans d'hoquei gel del Barça.

Què et va portar fins el Barcelona Tsunamis? Ja havies entrenat abans un equip d'hoquei línea? Va ser una casualitat. Tot va venir perquè tenia una amiga que coneixia un pare de la junta directiva dels Tsunamis. Un dia, parlant entre ells, va sortir el meu nom i, aquí estic! La temporada 2000-2001 havia entrenat l'equip infantil del CES.

Et vas estrenar amb els infantils, i aquesta temporada, amb els mateixos jugadors més els de l'Uroloki que s'han afegit, estàs entrenant el juvenil. Els resultats no ens acompanyen. Què falta? Com a juvenils es nota que som jugadors de primer any. Ens falta més experiència en la categoria. Però estem treballant bé i l'actitud dels jugadors és bona, tot i que hem de seguir treballant molt. En aquestes edats es produeix un canvi molt important. Es deixen de fer les coses sistemàticament per aplicar-les amb el seu propi criteri. Els jugados están aprenent a decidir a la pista quines són les millors opcions a l'hora d'atacar o de defensar. Tot això comporta molta feina, fins que cada jugador s'acostumi a aquest canvi.

El fet de no disposar d'una pista pròpia i en millors condicions dificulta aquesta feina que deies i per tant impedeix, en certa manera, millors resultats? Clar, l'estat de la pista actual no ens ajuda gaire i ens endarrereix amb l'evolució dels jugadors. Però esperem que aviat hi hagi alguna solució.

Els pares saben com van els partits però la feina, molt important, que es fa en els entrenaments és un misteri per a la gran majoria. Com planteges els entrenaments d'hoquei? Hi ha més preparació física, tàctica, partidets…? El principal, en un entrenament, és el patinatge. Després vé la tècnica i, per últim, la tàctica. En funció de com evoluciona l'equip es plantegen els entrenaments de tàctica, perquè el patí i la tècnica s'han de tocar sempre.

En aquestes edats, és important formar-los com a jugadors per a que guanyin, però també ho és formar-los com a persones. Com es treballa el tema de l'actitud, del comportament al terreny de joc? Totes dues coses són molt importants. Jo crec que és més important formar-los com a persones, així poden ser millors jugadors després. Els jugadors han de tenir responsabilitat per la feina que fan i companyerisme. L'hoquei és un esport d'equip i han d'aprendre aquestes dues coses.

Quin paper juguen els pares i mares? És important pels jugadors notar que tenen l'afició que els anima? M'agrada l'actitud dels pares. És molt correcte, animant els jugadors, que és el més important, sempre amb esportivitat.
Quins són els teus objectius com a entrenador i com a director esportiu, a nivell de club? El més important és que aprenguin a jugar i a entendre aquest joc. Si s'aconsegueix això, poden venir coses molt bones.

Com és que cada temporada hem de patir perquè no hi ha prou porters? Són una peça clau, imprescindible i molt important en l'equip, i no aconseguim tenir-ne un nombre suficient. Costa trobar jugadors que els agradi jugar de porters. Vénen de l'Street Hoquei, on no hi ha porter i, a més, els agrada molt patinar. I clar, un porter patina poc. Però se'ls ha de motivar i fer-los entendre la importància de la seva feina. Bé, sempre ha estat difícil aconseguir porters però a veure si de cara a la temporada próxima, amb el Paul, que és l'entrenador de porters, aconseguim engrescar algún jugador més. Al club en tenim pocs, però això sí, la majoria són molt bons.

Com a director esportiu quin balanç fas, de moment, de l'actual temporada amb dos equips a la final? Ara hem d'ajudar i animar els Alevins i Benjamins que ja són a la final perquè aconsegueixin guanyar. Han fet una molt bona temporada i es mereixen guanyar el campionat de Catalunya.

Com afrontes la temporada vinent? La temporada que vé, l'agafo amb il.lusió i amb ganes de millorar. Estem treballant tots l'equip d'entrenadors per poder millorar en tots els aspectes.

Ja per acabar, a finals de juny es faran les colònies d'hoquei, què diries als jugadors i pares? Són una fantástica manera de seguir practicant i millorant petits detalls individuals a nivel tècnic. També són una manera de divertir-se practicant l'esport que més els agrada.

Qüestonari ràpid

Últim llibre que has llegit: El Goloso, del Conde de Sert
Una cançó: depèn del moment, però ara mateix alguna de Chano Domínguez
Una pel.lícula: Les 7 plomes
Un esport: em relaxa jugar a golf
Un restaurant: el Xemei
Una xarxa: Facebook